Almenara, simpàtica i amable.

A finals d'estiu començarem a planejar un acte en el qual estàvem tot el col·lectiu il·lusionats de portar al nostre poble. Volíem que la nostra gent vera que s'ha de tindre esperança, il·lusió i coratge per a seguir endavant. Preteníem transmetre el nostre compromís a Almenara.

Mentre estàvem preparant aquest acte podíem notar dins de nosaltres que alguna cosa estava canviant o anava a canviar. Com bé sabeu som un col·lectiu jove però amb unes ganes de posar un somriure infinit al nostre poble impressionants . No negaré que vam tindre dubtes de tot tipus, fins i tot uns minuts abans de començar l'acte. Però va arribar el dia de l'assaig; vam anar al Paulo Freire a llegir els textos i aforismes de Joan Fuster i van aparèixer més dubtes. Durant la setmana, però, van anar calmant-se encara que hi havia encara el dubte més important: vindrà gent?

L'acte va començar amb cinc minuts de retard de l'hora prevista i Quique pujava per donar la benvinguda als presents i a presentar l'acte on va participar: Carme, Lledó, Ximo, Robert i Ainara, i demés gent que ha estat al nostre darrere ensenyant-nos i guiant-nos com Toni Royo, Manuel Carceller i Marga. Després tot va anar segons el guió, excepte una volta, però ho vam corregir sense problemes. Seguia entrant gent i gent del carrer. Vam llegir textos de Fuster on parlava de La Plana, d'Almenara i del País Valencià. Parlàrem de la nostra llengua, de la nostra cultura i de la nostra història. Ramon Royo ens va acostar d'un mode més personal a la persona de Joan Fuster, al qual va poder conèixer i va visitar a la seua casa de Sueca. I s'acostava l'acomiadament de l'acte. Agraïments a ACPV, a l'ajuntament i a la gent gran del BLOC-Compromís per Almenara, que ens deixa el relleu però que sense ells al nostre costat ho tindrem difícil, perquè sense ells tot açò no hauria sigut possible. Després vam fer entrega d'un premi al compromís i al coratge al col·lectiu #senyerainfinita i ells ens van dedicar unes paraules d'agraïment i d'ànim a seguir endavant. Ara sí, s'acomiadàvem de tothom i li deixàvem l'escenari a Eva Gómez, que va recordar quan la marjal era plena de vida amb la cançó a la marjal, que és "crítica però amable i simpàtica". Aquestes paraules d'Eva Gómez poden ser les que millor ens puguen descriure a nosaltres. Va cantar una cançó que ens va posar el pèls de punta al recordar-nos la Primavera Valenciana on hi vam ser nosaltres pels carrers de València, entre altres cançons que ens feren somiar en un món simpàtic per a tots sense excepcions i recordàrem que la música és necessària. 

Aprofitem la conclusió d'una entrada amable per a fer una crítica "simpàtica". El poble volia un castell i no un polígon a mig fer, el poble volia una marjal plena de vida i no una marjal amenaçada pel ciment, el poble volia un Mont Almenara gran i per al nostre goig i no un ajuntament colossal, que es queda gran per als nostres governants. Almenara necessita una alternativa i és la que tot el País Valencià està buscant, la que ens mostre un compromís per les persones, que es preocupe per la gent que està a peu de carrer vivint la realitat abans dels que s'aprofiten de nosaltres, de tots nosaltres. Joan Fuster dia: "tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres".